diumenge, 10 de gener del 2010

La meva mare

Àngela Vives, la meva mare, va néixer a Sant Celoni el 21 de novembre de 1919, va morir a Girona el dia 6 de gener de 2010 i és enterrada al cementiri de Llagostera, el nostre poble. El 21 de febrer de 2009 els meus pares havien celebrat 60 anys de matrimoni.

Va estimar molt.

Potser per això el destí va fer que la lectura del dia 8 de gener de la missa del seu enterrament fos la primera epístola de Sant Joan, 4, 7-11.

"Estimats, estimeu-vos mútuament, perquè l'amor ve de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L'amor de Déu envers nosaltres s'ha manifestat en això: que Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que visquem per ell. En això consisteix l'amor: no som nosaltres qui hem estimat Déu, sinó que és ell qui ha estat el primer d'estimar-nos i ha enviat el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. Estimats, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres hem d'estimar-nos mútuament."

Gràcies, amics, per donar-nos tant d'afecte i tanta calidesa en aquestes hores de dolor.

4 comentaris:

  1. Emocionat i emocionant record.

    Una abraçada ben forta

    ResponElimina
  2. Acabo de llegir-ho i, per tant, d'assabentar-me'n. Et prego que acceptis l'expressió del meu condol.

    Una abraçada.

    Enric.

    ResponElimina
  3. Lo siento de veras. Mucho ánimo para superar esta pérdida. Es importante que lo hagas, sobre todo por tu padre. Para él debe ser también durísimo. Un abrazo muy fuerte.

    ResponElimina
  4. La teva mare ha començat el seu viatge cap a la llum. Pregaré per ella.
    Amb una abraçada

    ResponElimina