dijous, 19 de maig de 2011

Papallona blanca

De sobte, va arribar la papallona. No sabia gaire on aturar-se, ara aquí, ara més enllà. Semblava que cap lloc li plaïa. I jo, tot darrere, amb la meva càmera intentava fixar una imatge de la papallona: mentre volava, amb les ales fremint, o quan s’aturava damunt de les fulles, m’era igual. Després, quan he passat les fotografies a l’ordinador, he vist que la papallona m’havia regalat dues poses. Però no he pogut encalçar-la al vol. 
Vaig fer les fotografies al jardí de Llagostera el dia 15 de maig.

4 comentaris:

  1. Fràgil i ingràvida papallona blanca, una imatge poètica de l'ànima, si la volem veure així.

    ResponElimina
  2. Flors, papallones i tu i la teva inquieta càmera. Aquest jardí de Llagostera és un paradís, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Entre la mariposa y las flores avanza la primavera...
    Saludos

    ResponElimina
  4. L'ànima blanca i la papallona inquieta. Un paradís, de debò. El de la infantesa. Si fuese eterna la primavera...
    Una abraçada, Teresa, Glòria, José Julio!

    ResponElimina