diumenge, 24 de febrer de 2013

De la utilitat de la poesia

Quan Horaci va dictaminar que els poetes han de plaure i ser útils, a la seva Art poètica, a finals del segle I abans de Crist, anys abans ja s’havia posat de manifest la utilitat de la poesia a la vida pràctica. Ho havia fet Ciceró en aconseguir de salvar el poeta Àrquias de l’acusació d’haver obtingut la ciutadania romana de manera il·legal. El seu excel·lent (com tots els seus) discurs Defensa d’Àrquias, és també una vehement defensa avant la lettre de la utilitat de la poesia i de les lletres en general. Si ell mateix, argumentava Ciceró, no hagués cultivat cada dia el seu esperit amb la lectura de la poesia, no hauria pogut excel·lir en el fòrum. Si Àrquias, concloïa, no tingués la ciutadania romana, se li hauria hagut de donar immediatament, perquè Roma no podia no tenir un ciutadà de la seva qualitat. Ciceró va guanyar la causa, però dissortadament no ens ha estat concedit de conèixer l’obra poètica d’Àrquias. Tanmateix, si va servir a Ciceró, ja va ser útil. 

Vaig fotografiar el fòrum romà que il·lustra el post d’avui, amb el sol de biaix, a començaments de novembre de 2009.

7 comentaris:

  1. Al llegir-te avui he recordat a un dels meus "clàssics":

    "No m'interessa el poema que no contribueixi a fer-me una persona millor, a procurar-me un major equilibri interior, a consolar-me, a deixar-me una mica més a prop de la felicitat, sigui el que sigui el que vulgui dir la felicitat".

    Joan Margarit, Noves cartes a un jove poeta.

    Del mateix autor recordo també aquesta frase:

    "La poesia potser no es gran cosa, però la intempèrie es més dura sense els versos."

    ... o sense dones vestides de vermell llegint (o escrivint) a la vora d'una piscina.

    Feliç diumenge Mariàngela.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé llegir-te aquest migdia de diumenge, Ignasi, amb les teves bones connexions poètiques! Va tot bé? Una abraçada endiumenjada.

      Elimina
    2. Tot bé Mariàngela, gràcies, confiant encara en la poesia. Per no deixar a Margarit:

      "Jo em crec el que passa en la nit
      estrellada d'un vers."

      ... o en la bellesa de l'entrada d'una veu amiga.

      Abraçada!

      Elimina
  2. La poesia és una manera de mirar el món, de sentir-lo, d'experimentar-lo. S'acosta molt a la mística, de vegades, ja que poeta i poesia a vegades es confonen dins nostre.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els clàssics consideraven els poetes intèrprets dels déus, amiga poeta! Abraçada.

      Elimina
  3. Em costa entendre que la poesia agradi tan poc. Tenir poemes a mà, llegir-los en veu alta o en silenci sempre milloren el moment. Són música i pensament en veus distintes, la veu de cada poeta arrapada a la sang.
    Bon diumenge Mariàngela!

    ResponElimina
  4. La poesia és poderosa, potser per això molts la temen.

    ResponElimina