diumenge, 17 de març del 2013

De vegades, pel març

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.
Ales d’abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.
Però encara era l’hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum de dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Maria Àngels Anglada

Dia de la poesia catalana a internet

4 comentaris:

  1. Ah, la primavera...!
    Aviat la tindrem aquí, si més no en els nostres cors.

    ResponElimina
  2. Música per desitjar-te una bona arribada de la primavera?

    http://vimeo.com/51466322

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ignasi. Ha arribat bé, sembla, per ara. I per a tu?

      Elimina