dijous, 19 de setembre de 2013

Martí de Riquer i el llatí

La capella del tanatori de Les Corts, plena de gom a gom, ha emmudit aquest matí, emocionada, quan la veu poderosa de Raimon s’ha deixat sentir pels altaveus i els amorosos mots d’Ausiàs March han gronxat els assistents amb Veles e vents

Per voluntat del mateix Martí de Riquer, la missa s’ha dit en llatí. I tota la sala ha sabut resar el parenostre en llatí. A l’hora de la comunió s’ha sentit el Dies irae, l’himne llatí que s’utilitzava, fins fa ben pocs anys, a totes les misses de rèquiem. 

Mentre s’emportaven el fèretre, tothom dempeus acompanyava el Virolai que sonava a la capella i repetia: “Dels catalans sempre sereu Princesa, / dels espanyols Estrella d’Orient, / sigueu pels bons pilar de fortalesa, / pels pecadors el port de salvament.” El segle XV ha anat de bracet amb el segle XIX, el català anava de la mà del llatí, aquest matí. 

El dia 30 de setembre començarà un nou curs a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Un any més, des de ja en fa 39, tornaré a convidar els estudiants a endinsar-se en l’estudi de la llengua llatina, a gaudir de la riquesa d’aquesta llengua, perquè és en la base de la nostra cultura, perquè és en la base de la nostra tradició més profunda. Martí de Riquer ho sabia bé i ens ho va saber transmetre al llarg de la seva llarga i fecunda vida.  

El tros d’alta mar que il·lustra aquest post de retorn el vaig fotografiar, amb lluna blanca i sense veles, en algun punt de la nostra Mediterrània, un dia lluminós d’aquest estiu de l’any 2013, faent camins dubtosos per la mar.

4 comentaris:

  1. Molt bonic el post, Mariàngela!
    Quan veig que ens deixen mestres i humanistes com en Martí de Riquer, penso en la responsabilitat dels que aquí restem d'agafar el relleu i mantenir encès el foc de l'humanisme clàssic.
    Què tinguis un bon començament de curs!

    ResponElimina
  2. Un retorn bellíssim, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. No me n'havia assabentat de la mort de Martí de Riquer. Va ser un referent per a molts.

    ResponElimina
  4. Molt bell el post. No siguis tan cara, Mariàngela.
    He canviat de bloc:
    certagloria.blogspot.com
    Quan vulguis, ja ho saps, és casa teva.
    Un petó.

    ResponElimina