dimecres, 29 de juliol de 2015

Asteroide Rodoreda

Quan l’any 1985 es va descobrir l’asteroide 3318, el van anomenar amb el cognom de Karen Blixen, en memòria de l’escriptora danesa coneguda pel pseudònim Isak Dinesen, autora de Memòries d’Àfrica. Era l’any del centenari del seu naixement, el 17 d’abril de 1885, i havia mort l’any 1962. 

La casa en la qual l’autora va passar els darrers anys de la seva vida, a Dinamarca, va ser oberta com a museu l’any 1991 i és gestionada per la Fundació Rungstedlund. 

La granja d’Àfrica, escenari de la seva famosa novel·la, va ser comprada l’any 1963, en una subhasta, per l’estat danès que la va donar als Museus Nacionals de Kènia un cop obtinguda la independència aquell mateix any. L’any 1985 hi va obrir les portes el Museu Karen Blixen de Nairobi. 

Uns anys després, l’any 1996, també es va donar el nom de Karen Blixen a una varietat de rosa, de color blanc i olor exquisida.

Mercè Rodoreda era una enamorada de les roses. N’apareixen a totes les seves obres. Als banys de la casa que va allotjar Rodoreda a Romanyà de la Selva les parets eren cobertes de roses de tots colors. Però cap rosa no porta el nom de Rodoreda. Ni cap asteroide.

Per no tenir, no té ni casa museu la Rodoreda, ni a Barcelona, ni a Ginebra, ni a París. Ni a Romanyà, des d’avui fa un any. 

Volem ser com Dinamarca. 

El passat 29 de maig vaig fotografiar la peça de Pierre Huyghe que il·lustra el post d’avui, al Roof Garden del Metropolitan Museum de New York.

Podeu llegir l’article sencer al diari ARA d’avui aquí

3 comentaris:

  1. Els catalans no ens tenim tan importants com per creure ens que cap personatge il•lustre nostre es mereix un museu (bé, potser el Guardiola...), som així, jo el primer de tots que fujo de la literatura català com si fos el diable.

    ResponElimina
  2. Qüestió de prioritats, imagine. I les prioritats ho diuen tot d'un país.

    ResponElimina
  3. Feia temps que hi volia anar....quan hi vaig anar...em va costar trobar-la....feia fred...i els meus acompanyants se'n van tornar.....no sé del cert si ho era pero em va semblar abandonada.....vaig atansar-me tot el que vaig poder..finalment vaig dirigir- me al mirador.....
    Quina tristor...tot aixo que expliqueu ...com aixo del ràfols

    ResponElimina