Demà fa 40 anys que en aquesta petita taca del mapamundi que anomenem Girona es van instaurar, per tercera vegada en la seva història, estudis universitaris. Feia un any que s’havia creat la Universitat Autònoma de Barcelona, de qui depenien aquests estudis.
Només gràcies a la universitat, aquella Girona grisa i negra, o si voleu petita i delicada, ha pogut accedir a l’universal. I també gràcies a l’aeroport, que ja feia dos anys que existia. L’una i l’altre han situat Girona al mapa, han comunicat Girona amb el món i el món amb Girona.
Aquells gironins, generosos i lúcids, que van fer possible que el dia 1 d’octubre de 1969 les aules del primer pis de la Casa de Cultura s’omplissin amb 141 persones que volien accedir als estudis universitaris, mereixen un monument. La Diputació i el Bisbat van ser fonamentals, com explica Enric Mirambell en el seu article de diumenge passat, al Diari de Girona.
Que no perdi la memòria històrica qui governa la Universitat de Girona, que acull unes 15.000 persones entre personal docent, discent i administrador, ni ara ni després de les eleccions que se celebraran aquesta tardor. Dóna profunditat, la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada