dimarts, 9 de març de 2010

Volves

Havia viscut la darrera gran nevada a la casa de Romanyà, el desembre de 2001. No vam poder baixar de la muntanya durant dos, o potser tres dies, ja n’he perdut la memòria. Els carrers de les ciutats de seguida brutegen amb la neu. La muntanya no. Veure intacta la primera neu del jardí o trepitjar-la per primera vegada és, era, un gran plaer.


A la fotografia que il·lustra aquest record blanc tot és silenci. S’hi veuen les fulles farcides de neu de la magnòlia, el cotoneaster, la xeringuilla, els geranis de la jardinera, la flor de marbre damunt la taula també de marbre, i una branca del llorer que treu el cap a l'esquerra. Una casa blanca de porticons i persianes blanques coberta de blanc. Les volves d’avui em portaven l’eco dolç d’aquella nevada del 2001.


2 comentaris:

  1. Jo també recordo la nevada del 2001! Va ser la primera vegada que vaig veure neu a Sant Feliu, però incomparable amb la d'aquesta vegada. A més, l'apagada de llum l'està convertint en un malsón més que no pas en un record agradable ;)
    Però aquestes nits plenes d'estrelles no tenen preu ^^

    ResponElimina
  2. Com els antics, ens il·luminem amb la llum que el cel ens envia.

    ResponElimina