dijous, 14 de juny de 2012

Hem tornat a l’escolàstica

Amics meus, convidats a llegir un títol com el que segueix, no pensaríeu que és retornada l’escolàstica? 
La forma de dormir, de plorar, de menjar, expliquen la natura humana (Veg 38, 60). L’origen darrer de la manera de morir dels colons occidentals com a instrument per a afrontar l’alienació progressista entre els versicles del món del Llibre i el món contemporani: el punt de vista de Wolfgang O. Mulberry.  
On és la lluminosa claredat dels clàssics? He vist un projecte amb aital tema i el meu astorament roman inextricable. Que els déus hi facin més que nosaltres! A la fotografia, sol ponent gironí del 6 d’octubre de l’any 2010.

2 comentaris:

  1. Sembla que als déus a vegades els agrada jugar, i ja està bé, però que aquest joc no duri més del temps necessari per aprendre el que hem d'aprendre... Vénen -som!- en temps rúfols!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som la joguina dels déus ie ns agraden els calaixets...

      Elimina