diumenge, 10 de juny de 2012

La senyora Nostàlgia

Ha tornat. Primer es va anunciar amb una imatge, després van ser un parell de paraules, un compàs musical va venir després, tot seguit es va despertar un record. Aquest matí se m’ha assegut al costat a la taula de l’esmorzar i s’ha posat a menjar cireres amb mi. La conec de fa molt temps, de sempre, diria, i sé que, quan es convida, es queda dies.

Quan fotografiava aquesta pluja de flors i fulles a Central Park, el mes d’abril de l’any passat, també es va asseure al meu costat.

8 comentaris:

  1. Compte Mariàngela que, en un tres i no res, aquesta senyora et deixa sense cireres...
    Que son de cor de colom?

    http://mariangelavilallonga.blogspot.com.es/2011/06/cireres-del-temps.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina riquesa de comentaris en el post que m'has enllaçat, Ignasi! Una abraçada.

      Elimina
  2. La dama és amable i conversa en veu baixa, a veure què et diu, aquesta vegada. Quan ve a casa l'escolto, perque no sé què ho fa, però sempre té algun missatge d'aquells que van al fons del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val la pena d'escoltar-la, li surt de dins tot el que diu.

      Elimina
  3. Ella mateixa et va invitar a fer la fotografia en la que no hi surt però hi és.
    e vegades cal parar-li els peus, si es pot, és clar.
    Un petó!

    ResponElimina
  4. També és companya meua moltes vegades. Quan es cansa s'allunya. Jo la deixe fer.

    ResponElimina