diumenge, 2 de setembre de 2012

En llatí, si us plau

L’any 1965 els preveres Joan Llauró Padrosa i Jaume Marquès i Casanovas van publicar un Diccionario español-latino, motivats pel “nuevo impulso que la Santa Sede acaba de dar al cultivo de la Lengua Latina en los Seminarios y entre los eclesiásticos”, segons que expliquen al pròleg.

Vaig conèixer mossèn Jaume Marquès l’any 1972, quan vaig començar a freqüentar l’Arxiu Capitular de Girona, on era arxiver. Feia la llicenciatura de Filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona i anava a la cerca i captura de documentació llatina per fer la meva tesina. Quan, en acabar la carrera, vaig començar a donar classes a l’aleshores Col·legi Universitari de Girona, mossèn Marquès em va donar una bona quantitat d’exemplars d’aquell diccionari que tenia a casa seva, a Casa Carles a la plaça del Vi de Girona, perquè els repartís entre els meus estudiants. Així ho vaig fer, curs rere curs, fins que es van acabar.

Hi he pensat ara que el papa Benet XVI vol fer créixer “la conoscenza della lingua di Cicerone, di Agostino e di Erasmo da Rotterdam, nell’ambito della Chiesa ma anche della società civile e della scuola e sta per pubblicare un motu proprio che istituisce la nuova Pontificia Academia Latinitatis”.

El mateix article que explica aquesta notícia parla del Lexicon recentis latinitatis del també prevere Cleto Pavanetto, publicat l’any 2003, amb 15.000 mots. Vet aquí com l’un i els altres tradueixen els quatre mots que segueixen, amb quasi quaranta anys de distància (que no són res, si parlem de llatí).

Gol: retis violatio (CP), follis in rete inmissio o també follis in portam introductio (Ll-M).
Paracaigudes: umbrella descensoria (CP), retardator o també casibus retardandis instrumentum (Ll-M).
Bàsquet: follis canistrique ludus (CP), pilae canistrique ludus (Ll-M).
Bitllet de banc: charta nummaria (aquí hi ha coincidència).

Vaig fotografiar la inscripció llatina que il·lustra el post d’avui en una església del Corso, a Roma, a començaments de març de l’any 2011.

11 comentaris:

  1. M'has posat un somriure a la cara amb aquesta entrada-delicatessen.

    Umbrella descensoria retardator... genial.

    Obligada una música llatina.
    Bé, llatina, llatina...

    http://www.youtube.com/watch?v=wb4RauhteFA&feature=related

    Obrigado!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caetano Veloso canta en un llatí evolucionat, només una mica diferent del nostre. Saps bé que la música brasilera m'agrada molt, gràcies. Ben tornat, Ignasi! Quants dies sense saber de tu. Tot bé? Abraçada.

      Elimina
    2. Tot bé, Mariàngela, just ara gaudint de deu dies de vacances per acabar un bon estiu.

      Anem a poc a poc, com el Paul Theroux quan deia allò de: "renunciaven a tots els luxes menys al més preuat: la lentitud".
      O alguna cosa així...

      Elimina
    3. Així et desitjo bones vacances setembrines!
      Els italians diuen: Piano, piano si va lontano. I en llatí: Festina lente. Elogi de la lentitud!

      Elimina
  2. Hi parlem, en llatí, tot i que a la nostra catalana manera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi ha cinc llengües en aquesta entrada, la llatina i quatre filles.

      Elimina
  3. A mi, la retis violatio m'ha arribat a l'ànima. Quina transgressió no és el gol! Bé, jo, com no sóc futbolero m'evite maldecaps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què devia tenir al cap don Cleto Pavanetto, quan feia aquesta traducció, Lapsus calami!

      Elimina
  4. Seria útil i curiós tenir aquest diccionari.
    Ja ho crec que parlem en llatí, un llatí anyós que no ha perdut l'empremta de la seva mater. I que ens duri.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Durant uns quants cursos, n vaig poder regalar un a cadascun dels estudiants de primer, no et pensis. Quan ja me'n quedaven pocs els vaig sortejar entre els estudiants! Petó també per a tu.

      Elimina
  5. El latín..., siempre tan estudiado en mi Carrera, en los primeros cursos..., que tanto me adentró en la sabiduría de los antiguos!
    Un abrazo.

    ResponElimina