dijous, 6 de setembre de 2012

Enamorament virtual

Es van conèixer al Facebook. Ell era un amic d’una amiga d’un amic... allò del sisè grau, vaja, i ella va aparèixer a la columna de la dreta del mur, la de la gent que potser coneixes. I ell va pensar que li agradaria de conèixer-la. Li va demanar amistat. Ella va rebre la petició, va anar a tafanejar el mur d’ell i va acceptar. Durant dies ell li enviava tota mena d’invitacions a aplicacions, a esdeveniments. Ella no en feia gaire cas, per no dir cap cas. Un dia, però, ell li va enviar un missatge privat que ella va considerar prou suggeridor i el va respondre. Van iniciar tot un anar i venir de missatges. Es van donar el número dels mòbils i van continuar a través del WhatssApp, per la immediatesa. Només d’obrir els ulls al matí, havent dinat, abans d’apagar el llum a la nit, qualsevol hora i qualsevol lloc eren bons per dir-se amoretes. Al cap de dies de paraules escrites, ella va decidir que volia sentir la veu d’ell a cau d’orella. El “digui” que va sonar de dins de l’iPhone la va deixar aterrida. Va penjar i el va esborrar. No em va voler dir perquè va quedar aterrida, però se la veia aterrida, quan m’ho explicava. I trista. Però encara obre el WhatssApp cada dia i rellegeix les converses antigues. 

El cel de la fotografia no és virtual, és del dia 3 de setembre.

10 comentaris:

  1. La realidad y el deseo, que deia Cernuda. Jo crec, però, que el terror li ve perquè va identificar la veu, i no per la lletjor :) He de reconèixer que em perd un poc a l'apunt, perquè en treure'm de blogger i els email em despiste. Facebook ni el controle ni tinc, mòbil tampoc, i WhatssApp... que em maten si sé el que és. Una foto preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que ets molt poc geek, estimat Lapsus! El WhatssApp és una aplicació que permet enviar missatges de franc, entre mòbils. Com que no tens mòbil... Aquests dies setembrins hi ha uns cels i uns sols rogencs que no puc parar de fotografiar!

      Elimina
  2. El sistema d'enamorament virtual i el seu ocàs més o menys sobtat, sempre ha existit, almenys des que es poden escriure cartes. Rilke i Benvenuta es van escriure unes cartes precioses, però quan es van conèixer van deixar d'escriure's...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nihil novum sub sole. O sempre han tingut bec les oques que diria Maria Àngels Anglada!

      Elimina
  3. li va coneixer la veu. estic d'acord amb lapsus. i, si, sona a ramito de violetas. gracies mariangela.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, no sé... Potser sí, potser no. I què teniu amb el "ramito de violetes"? De res!

      Elimina
  4. And there's a line of thought says coffee smells much better than it tastes

    http://www.youtube.com/watch?v=m_yrUqXAChY&feature=player_embedded

    Though I'm loving all this sweet anticipation,
    I'm ready for you to exceed my expectations.

    Sweet september Mariàngela!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, no coneixia pas aquesta preciosa cançó, Ignasi! Moltes gràcies, m'ha encantat. Sweet september també per a tu!

      Elimina
  5. Això és el que té la virtualitat, com els somnis; de vegades, si els volem convertir en realitat, perden la màgia i deixen d'enamorar-nos.

    ResponElimina