Parets amb heura

Una paret amb heura surt a gairebé tots els llibres de Maria Àngels Anglada, com ella mateixa confessa en el seu treball A l’entorn de la Poesia. Notes sobre la inspiració i techné, i com es pot comprovar en aquest fragment de la narració No em dic Laura: “Tota una paret plena d’heura espessa de dalt a baix tancava el jardí per la banda de migdia; només una finestra, a mitja alçada, s’obria en tota la façana verd fosc on remorejaven les merles, goludes de les baies quasi negres.” La que il·lustra el text es troba al passeig arqueològic de Girona.

També van atreure Mercè Rodoreda els murs amb heura, com aquest a tocar del Parc des Bastions, a sota de la Promenade de la Treille, als peus de la Vieille Ville de la Ginebra emmurada, que l’autora recorda al seu conte Paràlisi amb aquestes paraules: “Travessaria els Bastions, veuria la muralla coberta d’heura que fa de fons als senyors de la Reforma. Ginebra: l’àliga, la clau. Agafo un taxi fins a casa. Cridaria.” L’heura de la fotografia mig cobreix la placa que recorda l’antiga murada de Ginebra, fixada per Rodoreda.

L’altíssima paret amb heura, atrapada en aquesta tercera imatge, fa desitjar més la bellesa del Palau Farnese al bell mig de la ciutat de Roma.