Germà Gilbert

Ha mort de vell. Tenia 97 anys i encara el darrer Nadal obria l’exposició de diorames, el museu de pessebres, la nineta dels seus ulls, puntualment cada dia a les 11 del matí. Durant un piló d’anys, el germà Gilbert era el primer en donar la benvinguda als que arribaven al monestir de Solius, enmig d’aquella vall closa excepcional i de bellesa increïble, en plena Costa Brava. El seu somriure sorneguer, els seus ulls de mustela, la seva veu potent, les paraules amables i vives, convidaven el visitant a conversar i a revisitar una vegada i una altra aquelles escenes de la vida de Jesús que havien sortit de les seves mans, amorosament i sàvia, any rere any.

Aquest matí, a l’església de Santa Maria de Solius no s’hi cabia. Tants són els amics de Solius que han volgut acompanyar la comunitat cistercenca en el darrer adéu al seu germà Gilbert. El pare Enric ha evocat moments de la vida del germà Gilbert i aquell vers del Cant espiritual de Joan Maragall “Sia’m la mort una major naixença”. L’organista ha tocat una selecció de nadales tradicionals. Reposi en pau el germà Gilbert, en la pau del petit cementiri, rere l’absis de l’església, sota l’ombra amable d’un estol d’alzines.