Hotel Istria

Entre Montparnasse i els jardins de Luxembourg, s’aixeca l’edifici que acull l’Hotel Istria. L’hotel, amb nom de península adriàtica, va esdevenir als anys vint punt de trobada d’artistes i escriptors que en van fer la seva casa. Erik Satie i Rainer Maria Rilke, per exemple, hi van fer estades.

França estima els escriptors i els artistes. Hi ha associacions que vetllen pel patrimoni artístic i literari dels llocs. A la fotografia que acompanya aquest text n’hi ha un exemple. L’associació anomenada “La mémoire des lieux”, -l’ordre dels mots la diferencia de Les lieux de mémoire, el monumental treball de Pierre Nora- és una de les moltes que es preocupa que els llocs de referència cultural, allò que anomenem el patrimoni intangible, puguin ser identificats a través de plaques com la de la fotografia.

L’escriptora Elsa Triolet va ocupar l’habitació 12 de l’Hotel Istria, des de 1924 fins a començaments de 1929. Els seus veïns d’habitació van ser el fotògraf Man Ray o el pintor Picabia, els escriptors Tristan Tzara i Vladimir Maiakowski; i Louis Aragon, és clar, amb qui Elsa va començar una història d’amor que va durar fins al final dels seus dies. Tots dos estan enterrats al jardí del molí de Villeneuve, la casa de camp del matrimoni a St-Arnoult-en-Yvelines-Sonchamp, al sud de París. Però aquest ja és un altre lloc de memòria literària.

P.S. Quan no em poso les ulleres, a vegades escapço les fotografies.