El meu amic (i col·lega) Àngel Duarte, en el seu imprescindible El tinglado de Santa Eufemia, fa pocs dies va fer un post amb una fotografia d’unes planxes antigues. Per allò de l’aemulatio, recurs retòric utilitzat a bastament en la literatura llatina, o per allò dels nexus rerum, i no només, avui he retratat aquestes planxes de carbó a l’antiga sastreria de can Vilallonga, on són curosament conservades.
Nostàlgies d’estiu. O no. Quina calor que devien passar els sastres, un dia com avui, esforçant-se per allisar pantalons i americanes, d’alpaca o de milratlles!
Entrades
Només de pensar-ho em poso malalt, perquè suposo que per posar aquesta planxa en marxa havien d'encendre el foc! Tenien barbacoa a fora el jardí per preparar la planxa durant els mesos d'estiu?
ResponElimina