diumenge, 13 de març de 2011

Els poemes francesos de Rilke

Rainer Maria Rilke havia enviat els poemes francesos, escrits al Valais suís, a la seva amiga l’escriptora Marina Tsvietàieva. El 6 de juliol de l’any 1926, pocs mesos abans de la mort del poeta, Marina respongué a Rilke amb una carta en la qual li feia comentaris sobre els poemes, especialment del recull Vergers. Es referia a versos de Rilke que li recordaven d’altres versos i aplaudia frases o mots, com és ara quan deia: “Grand-Maître des absences. Això és esplèndid. Grossmeister no hauria sonat així. I partance (entre trop d’arrivée et ton trop de partance)-això ve de lluny (per això va tan lluny!), dels versos de Maria Estuard.”
Marina està entusiasmada amb els poemes de Rilke i copia el poema “Verger” per a Boris Pasternak. I afegeix, encara a la carta: “Saps què és nou en aquest llibre? El teu somriure. (“Les Anges sont-ils devenus discrets!” - “Mais l’excellente place est un peu trop en face...”).”
La poeta reflexiona també sobre les dues llengües poètiques de Rilke, i conclou: “Però cada llengua té alguna cosa que li és específica, la seva essència. Per això en francès sones d’una manera diferent que en alemany - i per això has començat a escriure en francès. L’alemany és més profund que el francès, més complet, més dilatable, més obscur. El francès és un rellotge sense eco, l’alemany és més eco que rellotge (combat). L’alemany continua sent creat pel lector - una vegada i una altra, fins a l’infinit. El francès - tot és aquí, davant dels ulls. L’alemany encara està per ser. El francès ja és. Llengua desagraïda per als poetes - per això has començat a escriure-hi. És una llengua quasi impossible!”
Demà, dilluns 14 de març, els versos de Rilke seran dits en francès i en català a Girona, en la festa de presentació de les edicions de la l·l, que els acaba de publicar.
Vaig fer aquesta fotografia del Valais de Rilke, des de la glacera Aletsch, el mes d’agost de l’any 2005. 

5 comentaris:

  1. Vet aquí el goig i el repte de traduir! En català han de sonar tan bells, aquests poemes francesos de Rilke! Et felicito pel teu treball, que llegirem amb emoció.

    ResponElimina
  2. Un goig i un repte, ben cert, Teresa. I un exercici contra la nostàlgia, també, en aquest cas. Gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  3. No em penso perdre Rilke en les teves paraules.
    Enhorabona per un treball que imagino exquisit!

    ResponElimina
  4. Ja el tinc a les meves mans des del passat divendres! T'asseguro que el guadirem.

    Felicitats, Mariàngela!!

    ResponElimina
  5. Em va agradar molt de traduir aquests poemes, Glòria. T'agraeixo la felicitació.

    Així ho espero, Albert! Moltes gràcies.

    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina