“I davant el blau m’adono que és aquell peculiar blau del segle XVIII que pertot, a La Tour, a Peronnet [Perronneau], pot trobar-se, i que fins i tot en Chardin no deixa d’ésser elegant, si bé allí (a l’autoretrat del pinça-nas de carei) ja és esmerçat sense miraments com a cinta de la seva estranya gorra. (Hom podria imaginar que algú escrivís una monografia del blau, des de l’espès blau cerós de les pintures murals de Pompeia fins a Chardin i encara fins a Cézanne: quina biografia!) Car el molt peculiar blau de Cézanne té aquesta procedència, prové del blau del segle XVIII, que Chardin desvestí de la seva presumpció i que ara amb Cézanne no aporta cap significat secundari. Chardin ha estat en això el mitjancer.”
Rainer Maria Rilke escrivia sobre el blau en la carta a la seva esposa Clara del 8 d’octubre de 1907. Per completar aquesta monografia del blau, segurament hauria agradat a Rilke l’explosió de blau d’Yves Klein (1928-1962).
El quadre de Klein que il·lustra aquest post el va fotografiar el meu fill en una de les parets del Metropolitan Museum, a New York, el mes de juliol de l’any 2007.
Entrades
Blau reial, en podríem dir, per la majestat que encomana.
ResponEliminaUn blau molt particular, com els records que desperta, Teresa.
ResponElimina