dimarts, 5 d’abril de 2011

La rosa, la poncella i el pugó

La rosa groga de “tantes pàgines de felicitat detallada que no es llegiran mai”, la poncella que potser no arribarà a rosa, tan coberta de pugó, i la paret, que fa més vives la rosa i la poncella, eren allà, el tres d’abril, al jardí de Llagostera. 

6 comentaris:

  1. Ja teniu roses, a Llagostera? A casa encara no... però ja apunta alguna poncella!

    ResponElimina
  2. Va de poetes!

    «No, si la flor no compta. És que era tota
    groga. Te m’he tornat una flor groga.»

    ResponElimina
  3. No sé si aquest esclat de rosa groga era la primera, però, sí, ja tenim roses a Llagostera. Amb el bon temps que fa, s'obriran totes les poncelles!
    Una abraçada, Elara i Teresa!
    Punt A Punt, m'hauràs de dir l'autor dels versos, tan convenients per a la fotografia. I l'estat d'ànim? Abraçada.

    ResponElimina
  4. Gabriel Ferrater, "Kensington". De seguida que vaig veure la foto vaig pensar-hi. És un dels poemes que més m'agraden de Ferrater.

    ResponElimina
  5. Preciosa la connexió, Punt A Punt! Gràcies.

    ResponElimina