divendres, 8 d’abril de 2011

Sonet 733

A Mariàngela, per il compleanno

Per i campi che Venere feconda
con l’eterno amoroso suo sorriso
spumoso di marino paradiso,
scorazza il cuore a cavallo di un onda

che infaticabile da sponda a sponda
le tracce insegue di Marte e Dioniso
fanciulli antichi d’Olimpo e d’Eliso
e per i boschi di Diana errabonda.

Dalla finestra contempla del cielo
pietre consunte, bruciate dal sole
e con lo sguardo di ninfa accarezza

verdi distese che punge la brezza,
poi fra cespugli d’ortensie e viole
l’anima copre d’un verso col velo.
Raffaele Pinto

03.04.11
Vaig fotografiar el mar, a Biblos, el mes d'agost de 2010.
Ti ringrazio, poeta!

5 comentaris:

  1. Es emocionant que ens dediquin un poema...
    Aquest de Raffaele Pinto pel teu aniversari és preciós, i llegit en veu alta música pura.

    ResponElimina
  2. Sí, sí!

    Ai si em va agradar, Teresa! T'hauries d'apuntar al facebook només per llegir cada dia el sonet que hi publica. Una meravella!

    ResponElimina
  3. Aquest senyor escriu com els clàssics i aquest sonet m'ha semblat exquisit. Celebro amb tu que t'estigui tan encertadament dedicat.
    Un bacio!

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, Glòria. És preciós!
    Una bona abraçada.

    ResponElimina