dissabte, 3 de setembre de 2011

Baudelaire llatí

Una mica de llatí de les lletanies, velut stella salutaris (vers 13), un polsim de llatí dels cants goliàrdics, in fame mea taberna / in nocte mea lucerna (versos 22-23), un xic de llatí dels himnes pagans, sicut beneficum Lethe (vers 7), o dels himnes cristians, esto sertis implicata (vers 4), un poc de llatí de Catul, o novelletum quod ludis (vers 2), tot ben barrejat i ben amanit i tenim un poema en llatí escrit per Charles Baudelaire: Franciscae meae laudes, és a dir unes lloances a la seva Françoise, una modista erudita i devota, digna destinatària de l’esforç del poeta. És l’únic poema en llatí de Les flors del mal, però sembla que no és pas l’únic que l’autor va escriure, avesat com estava a la composició llatina des de l’escola. I és que, per ser un Baudelaire, la formació llatina, pagana i cristiana, és fonamental. 

Gustave Courbet va pintar aquest retrat de Baudelaire (sempre de cara al pupitre ell!) entre 1848 i 1849. 

4 comentaris:

  1. Si no fos per que el terme es grec, et diria que li acabes de fer una esplèndida autopsia latinæ al poema de Baudelaire.

    Bocabadat-ada.
    2 adj. [LC] Sorprès, meravellat, admirat. Aquell espectacle de màgia el va deixar bocabadat.
    DIEC2

    Gràcies mestra!

    ResponElimina
  2. Ui, la dissecció del poema és el meu esport preferit! Bé que ho saben els meus alumnes, doctor!

    ResponElimina
  3. El gran Baudelaire, mestre també del poema en prosa!

    ResponElimina