dimecres, 28 de setembre de 2011

Els meus clàssics

Si n’hagués de triar només un, no sabria com fer-ho, perquè no podria renunciar a aquell Amor I, 5 d’Ovidi que acaba amb unes delicioses paraules que no descriuen res i deixen al lector la potestat d’imaginar què ha passat entre el poeta i la seva amada Corinna en aquella cambra a mitja claror: “La resta qui no la sap? Lassos vam reposar ambdós. Que vinguin per a mi sovint migdiades com aquesta!” 
I com podria renunciar a aquells altres versos del poema LI de Catul recreats de Safo: “Em sembla igual a un déu, més encara, que supera els déus, si és lícit dir-ho, aquell que, assegut davant teu, et contempla i et sent riure dolçament.” 
O com podria deixar de banda per haver-ne triat uns altres aquells hexàmetres de la Bucòlica VII de Virgili: “El pollancre és a Hèrcules agradosíssim, com la vinya a Bacus, la murtra a la formosa Venus o els seus llorers a Febus; Fil·lis ama els avellaners, mentre Fil·lis els amarà, ni la murtra vencerà els avellaners, ni el llorer de Febus.” I com podria callar l’Eneida amb Dido que d’amor “s’abrusa infeliç i enfollida vaga per tota la ciutat com una cèrvola ferida”. 
I com podria menystenir els versos horacians que tant m’ajuden enmig de miratges, certeses i perplexitats de l’Oda I, 24: “És dur, però esdevé més lleuger amb la paciència allò que ja no és lícit corregir.” O aquella altra joia també horaciana de l’Oda II, 10 “L’ànima ben preparada espera un canvi de sort enmig de les dificultats i el tem enmig de les bonances.” 
No sabria quin triar, així és que recullo les veles i faig cas de la màxima incisa al temple d’Apol·lo a Delfos: “De res massa”.  
La versió sencera i original d’aquest post d’avui la trobareu en aquest enllaç. Vaig fer la fotografia en el punt de Roma des d’on m’agrada més fer classe.

4 comentaris:

  1. Gràcies per compartir.
    Una entrada per conservar... i un privilegi llegir-te!

    ResponElimina
  2. En 'santa' conversa, com es diu, asseiem-nos en una gran taula i alcem una copa de vi sota l'ombra amable d'una parra. La llum mediterrània hi és matisada, ja que de res massa, com dius.
    Salut, estimada, estimats.

    ResponElimina
  3. Bellíssims els fragments triats. L'enllaç que ens facilites me l'imprimiré. És gran saber que tants anys endarrere els poetes cantaven i que ara els podem assaborir, avui i aquí, gràcies a tu.
    Un petó Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Plaer de ser llegida, Ignasi!

    Amb molt de gust compartiré aquest simposi al qual ens convides, Teresa!

    Entre els clàssics i ara, la vida, Glòria!

    Abraçada, amic, amigues!

    ResponElimina