dissabte, 1 d’octubre de 2011

Josep Maria de Sagarra a la Polinèsia

El dia 27 de setembre va fer cinquanta anys que va morir Josep Maria de Sagarra. Vet aquí un fragment d’un dels poemes del seu fascinant recull Entre l’Equador i els tròpics, publicat l’any 1947 i resultat del seu viatge de noces a la Polinèsia durant set mesos entre 1936 i 1937. El poema i el quadre de Joan Abelló que l’il·lustra van formar part de l’exposició “Abelló a la Polinèsia, amb textos d’Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra”, que es va poder veure al Museu Abelló de Mollet del Vallès, l’any 2007. Podeu veure el catàleg amb tots els textos en aquest enllaç.
T’havia somniat quan era infant,
i passava llatí i geografia,
i em fregava el desig, de tant en tant,
la líquida i dispersa Oceania.
T’imaginava molt enllà dels mars,
bogeria de lliris i palmeres,
i ocells del Paradís, i cassoars,
i tempestat de pells i cabelleres. 
[...]
Havia somniat tant el teu nom,
oh, líquida i dispersa Oceania,
que em deia: no sé quan i no sé com,
però estic cert que ens trobarem un dia.
I el dia ja ha arribat, ja em tens aquí,
i potser per ser cosa desitjada,
esponja de cristall de Tahití,
m’has dut tot el cristall a la mirada.

5 comentaris:

  1. Vaig llegir aquest llibre de Segarra, com també el d'Aurora Bertrana, i aleshores vaig voler tornar a rellegir també els diaris de Gauguin...

    ResponElimina
  2. Fa temps que no llegeixo a Sagarra, el gran poeta, novel·lista i traductor. Tinc previst tornar a "Vida privada" i gaudir-la més que el primer cop convençuda de que els anys m'ensenyen a llegir més bé.
    Un pet´, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Coloristes, com els quadres de l'Abelló. I és que la Polinèsia és un esclat, Teresa!

    Hi trobaràs una dansarina, Níobe Casas, que vol ser la meva estimada Àurea de Sarrà. Petó, Glòria!

    ResponElimina