diumenge, 30 d’octubre del 2011

Vistes de Madrid

 Limpia, fija y da esplendor.
Violetas imperiales.

Vaig fer les fotografies el dia 19 d’octubre.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Ignasi30 d’octubre del 2011, a les 10:58

    REAL ACADEMIA ESPAÑOLA
    DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA
    Vigésima segunda edición

    Oropel:
    1. m. Cosa de poco valor y mucha apariencia.
    2. m. Adorno o requisito de una persona.
    3. m. Lámina de latón, muy batida y adelgazada, que imita al oro.

    Per la teva imatge, intueixo que a alguns membres de la RAE els hi agrada... "el oropel".

    ResponElimina
  2. cantireta30 d’octubre del 2011, a les 12:44

    Els embolcalls poden suplir la mediocritat d'un regal? M'estimo més no rebre'n, doncs...Bones fotos!
    http://www.youtube.com/watch?v=2Hcb2lzndE0, aquí n'hi ha una mostra musical :D
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Teresa Costa-Gramunt30 d’octubre del 2011, a les 20:07

    Aquestes fotografies, fruit de la teva mirada atenta, diuen molt i em recorden un altre temps que perdura amb més insistència en segons quins llocs, com ara Madrid.

    ResponElimina
  4. Mariàngela Vilallonga31 d’octubre del 2011, a les 13:39

    La primera vegada que vaig entrar a "La Violeta" tenia setze anys. I, cada vegada que torno a Madrid, encara que sigui només per unes hores, vaig a comprar les violetes de caramel.

    La tovallola del lavabo de la RAE actuarà, amb el temps, de "magdalena de Proust". Per a mi, vull dir. Em resisteixo al "tempus fugit" per molt horacià que sigui...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)