Arrapats a la pedra aèria de la Plaça de Dins d’Alcoi aquests dos coloms blancs festejaven, a cor què vols, aliens a les mirades que la Secció Filològica (quasi en ple) passejava per les arcades del noucents. No ens feien cas. Ben altrament de la sala plena a vessar del dia abans a la Sala de Graus de la Universitat Politècnica, quan van ressonar aquells versos de Joan Maragall de l’any 1907:
Mira al teu camp i et sentiràs potenta,
mira’t al mar i t’hi veuràs bonica.
Escolta de la part de Catalunya
i sentiràs una gran veu que et crida
amb la parla que és ta mateixa parla,
més eixuta pro molt amorosida.
L’any de la paraula viva havia arribat a Alcoi, i a València. Era el dia 21 d’octubre, quan vaig fer la fotografia.
Entrades
Segueix amb tan meravelloses activitats. Portes uns dies que no pares quieta.
ResponEliminaUn petó, Mariàngela!
La setmana passada vaig dormir cada dia en un lloc diferent, Glòria! Una abraçada per a tu.
ResponEliminaDones intrèpides amb un sac d'intel.ligència a les espatlles!
ResponEliminaSalutacions
Una abraçada, Teresa!
ResponElimina