La darrera vegada que vaig parlar d’Àurea de Sarrà va ser al Museu de la Ciutat d’Atenes. Ho tornaré a fer dimarts que ve, dia 4 d'octubre, a les 7 de la tarda, dins del cicle de conferències Catalunya a Grècia / Grècia a Catalunya que ha organitzat Eusebi Ayensa a CaixaForum Girona.
Vaig saber de l’existència d’Àurea ja fa uns quants anys. Em va seduir una petita fotografia d’una gran enciclopèdia, que els fats em van fer trobar un dia, quan estava capficada a la cerca de no sé quina dada vital per a no sé quin treball importantíssim (o això considerava jo en el moment d’elaboració de la meva tesi doctoral).
En la fotografia es veia una dona vestida amb un pèplum preciós i calçada amb unes sandàlies de cuir; una diadema cenyia el seu cap i innombrables braçalets s’arrapaven als seus braços. Estava en una posició de dansa enmig de l’escenari del teatre de Dionís, al peu de l’Acròpolis d’Atenes. Es deia Àurea de Sarrà, havia nascut a Barcelona quasi al tombant del segle passat i, després d’haver ballat en escenaris de mig món, havia mort a Arenys d’Empordà. Era, vaig pensar, la Isadora Duncan catalana.
Ja no me la vaig poder treure mai més del cap. N’he resseguit les seves petjades per mig món. Em va apassionar la seva vida apassionada i apassionant, amb un punt d’ingenuïtat que me l’acostava humanament. He parlat d’ella, he escrit d’ella, va passar a ser de la família, com els llibres, com els arbres del jardí.
El títol del post és el de la conferència de dimarts. La fotografia que l’il·lustra és la de la fascinació primera. Ara, la tinc a casa.
Entrades
L'escenari del teatre de Dionís, em queda una mica lluny, però l'Arc de Berà el tinc a tocar i sé que a a l'estiu de 1927 Àurea de Sarrà va ballar a la seva ombra en els actes de cloenda de la II Exposició d'Art del Penedès
ResponEliminaSí, jo també tenia notícia d'Àurea de Sarrà per proximitat geogràfica, com la Camil.la. Però també per proximitat anímica... Més d'una vegada ja havia pensat que et podries sentir propera a aquestes ballarines mítiques, em plau saber que no m'he equivocat...
ResponEliminaTinc el teatre de Dionís molt clar a la memòria i en una fotografia que li vaig fer quan, mirant-lo, em va enamorar.
ResponEliminaÉs fantàstic que puguis parlar de la gran ballerina a Atenes. Serà, de ben segur, un gran èxit.
Un petó, Mariàngela!
També n'he parlat una mica de la festa de l'Arc de Berà, Camil·la!
ResponEliminaTenies raó, Teresa, m'hi he passat moltes hores intentant de refer el puzzle de la seva vida viatgera!
Fins a quin punt arribava la meva obsessió per l'Àurea que em vaig fer fotografies en els mateixos llocs del teatre de Dionís, però sense ballar!
Ha anat molt bé la conferència, Glòria. Petons.
Estic estudiant l'estada del pintor Enrique Ochoa a Barcelona i he arribat a la figura d'Áurea de Sarrà ja que va ocupar l'estudi del pintor esmentat just abans que ell. Tinc algunes preguntes:
ResponElimina1. Hi ha dades concretes sobre la seva estada a Barcelona cap als anys vint del segle passat? 2. Va tenir una escola de danza a la ciutat o l'estudi només era per a ella?. 3. El local està a nom de Laura de Sarrà, era la seva mare, un familiar, el seu nom no artístic,... Si volen puc facilitar-los la font documental que m'ha portat fins aquí. Salutacions. August
Moltes gràcies per aquest missatge. M'agradaria poder respondre les preguntes, però dissortadament no conec les respostes. A Barcelona, Àurea havia viscut al Passeig de Gràcia 45, no sé si es correspon l'adreça amb la situació d'aquest estudi. No tinc notícies que tingués cap escola de dansa. A Barcelona, encara hi ha gent gran que l'anomena Laura de Sarrà, potser per la semblança dels dos noms, però el seu nom de debò era Àurea. La seva mare es deia Emília, com la seva germana. M'interessaria molt de conèixer la font documental. La meva adreça electrònica és mariangela.vilallonga@udg.edu
ResponEliminaGràcies novament per la informació. Em sap greu no poder ajudar-lo més.