dimecres, 5 d’octubre de 2011

Rilke i Kavafis, en diàleg

Rilke va néixer l’any 1875, a Praga, i va morir a Suïssa l’any 1926, amb només 51 anys d’edat. Kavafis havia nascut l’any 1863 a Alexandria, on va morir el mateix dia que havia nascut, setanta anys més tard. Es podien haver conegut. 

Avui, a les vuit del vespre, dialogaran a la Casa de Cultura de Girona, en català, com ho fan ara en aquest post, a la manera de Coridó i Tirsis, en versos alterns, com els agrada a les muses.

Diu el Kavafis traslladat per Eusebi Ayensa: 

Al teu costat tot ho trobo dolç, i em somriu,
i en el mirall dels teus ulls s’hi reflecteix la joia.
Ets la meva llum, i encara no t’he dit ni la meitat
de tot el que aclapara el meu cor enamorat
i que als meus llavis s’amuntega amb una sola mirada teva.
No em parlis si no vols, no em diguis seductores
paraules d’amor i admiració. Em basta que estiguis a prop
per dir-te com et desitjo, per tocar-te i per respirar
la mateixa fresca del matí que respires tu,
o, si trobes això exagerat, per mirar-te i prou.
I respon Rilke en la meva versió catalana:

No són pas records
els que, en mi, et mantenen;
tu tampoc no ets meva
per la força d’un bell desig.
El que et fa present,
és la marrada ardent
que una tendresa lenta
descriu en la meva pròpia sang.
No tinc necessitat
de veure’t aparèixer;
n’he tingut prou amb néixer
per perdre’t una mica menys.

Veia el cel de la fotografia, des del meu estudi, el dia 18 de setembre passat.

5 comentaris:

  1. A les plaents paraules, seves i teves, s'afegeix el regal d'un cel digne de Friedrich...

    http://1.bp.blogspot.com/_Hj4ZtPfC3c0/SvqEVuOazWI/AAAAAAAAAJs/tjebJcprHt8/S660/Moonrise+over+the+sea.jpg

    Bellíssim!

    Ella passa hores emotives
    recolzada a la seva finestra
    a la riba del seu ésser
    distreta i tensa.

    Com els llebrers en
    colgar-se les seves potes disposen,
    el seu instint sorprèn
    i regla aquestes belles coses

    que són les seves mans ben situades.
    Es per allà que la resta s'enrola.
    Ni els braços, ni els pits, ni l'espatlla,
    ni ella mateixa no diuen: prou!

    ResponElimina
  2. La presència física no és necessària a Amor, que estima amb totes les seves capacitats, també les que van més enllà de la matèria.

    ResponElimina
  3. Era espectacular aquell cel, aquell dia, Ignasi, talment com el de Friedrich, tens raó! Ja t'explicaré quins poemes han triat. Serà una sorpresa, com escoltar la música que han compost per a les meves traduccions!

    No és pas fàcil, però sí, Teresa!

    ResponElimina
  4. Va ser un gran plaer poder escoltar les teves traduccions.
    Una abraçada,
    e.

    ResponElimina
  5. I cantades! Una sorpresa extraordinària. Gràcies per la companyia, e.! Petons.

    ResponElimina