Rilke i Kavafis, en diàleg

Rilke va néixer l’any 1875, a Praga, i va morir a Suïssa l’any 1926, amb només 51 anys d’edat. Kavafis havia nascut l’any 1863 a Alexandria, on va morir el mateix dia que havia nascut, setanta anys més tard. Es podien haver conegut. 

Avui, a les vuit del vespre, dialogaran a la Casa de Cultura de Girona, en català, com ho fan ara en aquest post, a la manera de Coridó i Tirsis, en versos alterns, com els agrada a les muses.

Diu el Kavafis traslladat per Eusebi Ayensa: 

Al teu costat tot ho trobo dolç, i em somriu,

i en el mirall dels teus ulls s’hi reflecteix la joia.

Ets la meva llum, i encara no t’he dit ni la meitat

de tot el que aclapara el meu cor enamorat

i que als meus llavis s’amuntega amb una sola mirada teva.

No em parlis si no vols, no em diguis seductores

paraules d’amor i admiració. Em basta que estiguis a prop

per dir-te com et desitjo, per tocar-te i per respirar

la mateixa fresca del matí que respires tu,

o, si trobes això exagerat, per mirar-te i prou.

I respon Rilke en la meva versió catalana:

No són pas records

els que, en mi, et mantenen;

tu tampoc no ets meva

per la força d’un bell desig.

El que et fa present,

és la marrada ardent

que una tendresa lenta

descriu en la meva pròpia sang.

No tinc necessitat

de veure’t aparèixer;

n’he tingut prou amb néixer

per perdre’t una mica menys.

Veia el cel de la fotografia, des del meu estudi, el dia 18 de setembre passat.