divendres, 7 d’octubre de 2011

Pregària a l’Acròpolis

La Pregària a l’Acròpolis és, en el seu origen, un dels capítols dels Records d’infantesa i joventut que Ernest Renan va publicar l’any 1883, en el qual evoca el viatge que va fer a Grècia l’any 1865. “El món només serà salvat si retorna a tu, si repudia els seus lligams bàrbars” li diu Renan a la dea de l’acròpolis. He traduït el primer i el darrer paràgraf de l’obra, ara que Grècia ha de lluitar contra l’ofec.

“Oh noblesa! Oh bellesa simple i vertadera! el teu culte, deessa, significa raó i saviesa, el teu temple és una lliçó eterna de consciència i de sinceritat, jo arribo tard al llindar dels teus misteris; aporto al teu altar molts remordiments. Per trobar-te, m’han calgut recerques infinites. La iniciació que conferies a l’atenenc naixent amb un somriure, jo l’he conquerida a força de reflexions, al preu de llargs esforços. 
[...]
Un immens riu d’oblit ens emmena vers una gorga sense nom. Oh Abisme, ets el Déu únic. Les llàgrimes de tots els pobles són vertaderes llàgrimes; els somnis de tots els savis contenen una part de veritat. Aquí baix no hi ha res més que símbol i somni. Els déus passen com els homes, no seria pas bo que fossin eterns. La fe que hem tingut no ha de ser mai una cadena. Estem en paus amb ella quan l’hem curosament embolicada amb el sudari de porpra on dormen els déus morts.”

La il·lustració de Serge de Solomko pertany a l’edició de París de l’any 1920.

4 comentaris:

  1. La Saviesa hi és perquè ja hi era al principi de la creació, amb el nom de Shekinah, com es llegeix a la Bíblia. Sophia en deien els grecs i també els gnóstics. La Saviesa, ja es digui Atenea o Minerva, hi és però ens n'hem separat imprudentment... Com captaires hi hem de retornar, això sí, humilment. Només els bàrbars estan orgullosos de la seva ignorància.
    Un post preciós, Mariàngela.

    ResponElimina
  2. I el teu preciós comentari, Teresa, rebla els mots de Renan. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Gran oportunidad, evocar el momento de Grecia con las invocaciones de belleza que perduran siempre.
    Afectuosos saludos.

    ResponElimina
  4. Le debemos tanto a Grecia! Un abrazo, José Julio.

    ResponElimina