divendres, 23 de setembre de 2011

El “Beatus ille” d’Horaci


Hi ha combinacions de mots, en la llengua que sigui, que fan fortuna. Potser Horaci és un dels autors de qui més en recordem. Penso en Carpe diem i també en Beatus ille
La primera d’aquestes dues combinacions afortunades apareix en el titular de la primera plana del “Viure” de La Vanguardia d’avui: “Mercè, carpe diem” titula Jaume V. Aroca el seu reportatge sobre la Festa Major de Barcelona. 
La segona d’aquestes combinacions és el títol que Josep M. Fonalleras posa a la seva crònica de la sèrie “Dues mirades” d’El Periódico també d’avui. Horaci, ja es veu, és un clàssic dels més vigents, encara avui.
El poema d’Horaci que comença amb l’expressió Beatus ille és l’Epode II. Així diuen, en el català de Josep Vergés de 1981, els quatre primers versos del poema: “Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit dels venciments...” Aquest elogi de la vida del camp continua fins al vers 66. 
Però, ai las! si llegim els darrers quatre versos del poema, ens adonarem que tot plegat és una gran sàtira contra els usurers de la Roma del segle I abans de Crist, altrament dits avui banquers: “Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.”

M’agrada que parlis del meu amic Horaci, Fonalleras!

3 comentaris:

  1. D'horacià és l'elogi que va rebre el poeta Manuel de Cabanyes per part de Costa i Llobera, que li dedica una "horaciana"...

    ResponElimina
  2. Usureros de ayer, banqueros de hoy..., incendian muchas veces las crisis personales, nacionales - y a veces - internacionales...
    Saludos.

    ResponElimina
  3. I ben inspirada, per al Píndar de Catalunya, Teresa: "Com una brosta de llorer novella..."

    Conocemos bien las consecuencias, José Julio. Saludos horacianos!

    ResponElimina