divendres, 12 d’octubre de 2012

Lluna d’octubre

No sé si la lluna d’octubre és la més plena de totes les llunes, i la més bella. No sé si la lluna d’octubre se celebra al Japó perquè s’inicia l’època de les collites. No sé si la lluna d’octubre té poders especials o és com totes les llunes dels mesos que es fan i es desfan. No recordo si els antics romans tenien una festa especial per celebrar la lluna d’octubre. Tampoc no vull furgar en la memòria per saber si a l’antiga Grècia la lluna d’octubre representava alguna cosa especial. Ni em molestaré a investigar si els antics babilonis rebien la lluna d’octubre amb danses i cants. No vull tampoc cercar en els annals de cap més creença antiga per saber si la lluna d’octubre és festejada pels humans. Tampoc no vull fer llistes d’obres literàries, cançons o pel·lícules, que evoquen la lluna d’octubre. No em cal. D’altres ho han fet i ho faran. Pel que fa a mi, en tinc prou d’experimentar, any rere any, els efectes intensos de la lluna d’octubre, viure’ls i gaudir-los. O patir-los, que tot gaudi suposa patiment, com tot inici suposa final.

El sol de biaix de la fotografia el vaig atrapar fa just un any, a Manhattan, tot passejant per Riverside Park.

7 comentaris:

  1. La lluna, sempre present i artífex dels canvis que podem observar en la natura. Bonica imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el parc és bonic, Camil·la, de bracet amb el riu.

      Elimina
  2. La passió té dues direccions: cap endins i cap enfora. D'aquí ve que allò que fa gaudir també pot fer patir.

    ResponElimina
  3. Un vell proverbi apòcrif diu:

    A la lluna d'Octubre
    deixa dir els silencis
    que la lluna de Març
    florirà d'encanteris.

    ResponElimina
  4. Quin calfred de saviesa, saber que el que ens il·lumina ens pot deixar a les fosques, si en prescindim.
    M'agrada molt el vers de Lapsus Calami.

    ResponElimina