diumenge, 21 d’octubre de 2012

Filologia clàssica

Matí de diumenge plujós. Reviso el correu, abans d’esmorzar. Hauré de sortir després i no sé quan tornaré. Rebo un missatge de la xarxa Academia.edu amb articles de nova incorporació durant la setmana. Responen als meus interessos acadèmics, així em trobo amb un paper que parla de la dignitat del príncep en l’humanisme polític: Deo similis; amb un estudi sobre el nom acadèmic de l’humanista Achille Bocchi que es feia dir Phileros; amb un treball el títol del qual comença “La Vall del Tempe”, i tracta sobre la descripció geogràfica, els models literaris i arquetípics del locus amoenus; i un estudi sobre una nota exegètica a Ciceró, Att., 10, 8, 7, és a dir sobre el mot uicem. Els fullejo un moment, si és que de passar pàgines a l’ordinador se’n pot dir fullejar. Tots són interessants, tots afegeixen alguna reflexió al gruix bibliogràfic de l’humanisme, de la teoria literària, de la filologia, en definitiva. La Filologia clàssica, el meu plaer i la meva feina, des de fa anys, la base de la cultura nostra, l’occidental, sempre tan amenaçada de desaparició dels plans d’estudi, aquests darrers dies també. Per molt que governants d’horitzons limitats intentin anorrear-la, ella, la Filologia clàssica sobreviurà. Perquè no podem existir sense conèixer els començaments.

Dilluns passat, anava a fer la meva classe de llatí a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i vaig fotografiar el començament del dia que il·lustra el post d’avui.

5 comentaris:

  1. Ara fa un temps, jo lamentava que prevalgués la ciència davant del llatí. La persona afectada va fer un elogi de la Filologia Clàssica abans de plegar d'aquella cova. Alguns no veuran mai la llum, perquè els donaria coneixements.

    Bon diumenge, maca. Sempre il·lustrant-me, sempre meravellant-me. Petons!

    ResponElimina
  2. Desarrelats no anirem enlloc, fem-ho saber tant com puguem!

    ResponElimina
  3. No podem existir sense memòria, tens raó, perquè la nostra passa per Grècia i Roma. Jo diria que el verb que s'imposa és finestrejar.

    ResponElimina
  4. Hem de saber parlar i ho fem en grec i llatí entre d'altre llengües. L'altra dia una dona pedant s'omplia la boca presumint amb la paraula "catarsi" que no aplicava bé. Vaig pensar que era ben trist no saber-se acceptar amb límits o bé ultrapassar-los, com tothom fa, amb esforç.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  5. Las lenguas que han sido cuna de nuestra humanidad...
    Saludos.

    ResponElimina