diumenge, 7 d’octubre de 2012

Senyals de vida

La vida virtual substitueix la vida real? Potser sí. L’escriptura suplanta la vida? A vegades la suplanta i a vegades l’ajuda a ser viscuda. Tot això ve a tomb perquè fa tres setmanes, dia més, dia menys, que vaig escriure el darrer post al bloc. I és que hi ha temporades que la vida (la real, vull dir) és tan intensa i xucladora que no queda temps per a la vida virtual, ni per a l’escriptura. El remolí de setembre se m’ha emportat també aquests primers dies d’octubre. I continuarà, si és el voler dels déus, un mes més, diria. O vés a saber. Gràcies per acompanyar-me, amics. Us tinc al pensament, escrigui o no escrigui al bloc, comenti o no comenti els apunts dels vostres blocs. I em teniu al vostre costat. Realment. Mentre faig classe, vaig amunt i avall, enmig de llibres i trens, i cels, o m’aturo a reposar. Com la senyoreta del quadre de Reginald Marsh (1898-1954), conservat al Whitney Museum of American Art de New York.

15 comentaris:

  1. T'hem enyorat...!
    Ets al nostre cor i al nostre pensament.

    ResponElimina
  2. Personalment crec que l'escriptura, als blogs o no, forma part de la vida, perquè la vida real és tot, i unes vegades tenen més pes unes activitats i altres vegades, unes altres. És la meua forma de veure-ho ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, però, no hi ha temps per a tot, novesflors!

      Elimina
  3. M'agrada imaginar que la intensitat dels teus dies, aquesta tardor, té moments per gaudir de la calma, potser al tren, potser amb una música com aquesta:

    http://www.youtube.com/watch?v=10oIpQhiYRo

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al tren, sí, Ignasi. I tant que va bé la música que em regales!

      Elimina
  4. La veritat és que t'hem trobat a faltar. Torna aviat, si pot ser, les teves reflexions ens fan falta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et veig per la Facultat, Lluís! Gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  5. Bé, si estàs joiosament aclaparada, cap problema. :) Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Mariàngela,

    el torbellino de la vida real te dará temas para apuntes futuros de la vida virtual... Las dos vidas corren paralelas y son importantes.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces el torbellino no me deja coger el lápiz, José Julio!

      Elimina