diumenge, 11 de novembre de 2012

Enamorament oracular

Durant tot el dia va cantussejar Que reste-t-il de nos amours, contenta. No sabia perquè se li havia fixat a la ment aquella cançó. Però, al vespre, ell li va dir que necessitava un descans, de la seva relació volia dir. Aleshores ella va saber que el seu dedins, oracular sempre, ja li ho havia predit durant tot el dia. Ella va callar i va pensar que ja descansaria quan fos morta. Després se li va enganxar una altra cançó, també francesa. I encara la cantusseja; i fila, com l’aranya de la fotografia, que vaig atrapar al jardí de Llagostera el dia 23 d’octubre passat.

4 comentaris:

  1. Pocs dies fa que l'he coneguda, però la delicadesa de la versió m'ha encantat:

    http://www.youtube.com/watch?v=vpISsl0TrVs&feature=related

    I els fantasmes del páramo se m'han aparegut al llegir-te avui.

    Abraçada!

    ResponElimina
  2. El que sembla imprescindible és saber què cançó cantusseja ara. Jo diria que el Ne me quitte pas no és pas, valga la redundància.

    ResponElimina
  3. Deliciosa versió, Ignasi. Ja deus conèixer la de Rachael Yamagata, en anglès, que utilitzen a la pel·lícula "Prime". Et deixo l'enllaç aquí http://www.youtube.com/watch?v=xNLNVRw343I

    No m'ho va dir, Lapsus calami. Ara m'invento que potser era "J'attendrai", o la mateixa "La vie en rose", vés a saber! Tampoc no em sembla plausible "Ne me quitte pas".

    ResponElimina
  4. Ja descansaré quan seré morta ho dic moltes vegades, celebro la coincidència amb la protagonista de la història.

    ResponElimina