dissabte, 24 de novembre de 2012

Pseudònims arcàdics

Ja coneixeu la meva fascinació per les llistes. Vet aquí la imaginació dels poetes de la Renaixença a l’hora de posar-se un pseudònim. Cal un lloc identificable, preferentment un riu, i un substantiu relacionat amb la música. A partir d’aquí, tot és possible. Aquí teniu un catàleg de pseudònims de poetes, més o menys inspirats, amb els noms dels autors al costat, ordenats cronològicament segons data de naixement:

Lo Tamboriner del Fluvià: Pau Estorch i Siqués (1805-1870) 
Lo Flabioler del Ter: Andreu Pastells i Taberner (1811-1896) 
Lo Trobador del Túria: Vicent Boix i Ricarte (1813-1880)
Lo Gaiter del Llobregat: Joaquim Rubió i Ors (1818-1899)
Lo Trobador del Penedès: Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) 
Lo Coblejador de Montcada: Antoni de Bofarull i de Brocà (1821-1892)
Lo Trobador de Montserrat: Víctor Balaguer (1824-1901)
Lo Cantor del Francolí: Francesc Morera i Valls (1826-1886)
Lo Joglar de Mallorca: Jeroni Rosselló i Ribera (1827-1902) 
Lo Cançoner de Vilatort: Francesc Muns i Castellet (1833-1894) 
Lo Cantor del Ter: Albert de Quintana i Combis (1834-1907) 
Lo Timbaler del Besòs: Eusebi Pascual i Casas (1837-1883)
Lo Trobador de l’Onyar: Enric Claudi Girbal (1839-1896)
Lo Trobador del Montseny: Francesc Pelai Briz (1839-1889)
Lo Cantor d’Egara: Pere Antoni Ventalló i Vintró (1847-1913)
Lo Trobador mallorquí: Josep Taronjí i Cortès (1847-1890)
L’Almogàver del Montseny: Josep Subirana i Vila (?-1870)

Com a colofó, us porto aquests mots que Lluís Nicolau d’Olwer va escriure lany 1958 a Caliu: “Obra en els seus inicis d’erudits i de romàntics, patriotes més fervents que no poetes inspirats, la Renaixença es desplegava en un ambient encongit de trobadorisme convencional i d’arcàdia estantissa.” 

El quadre del nord-americà Thomas Eakins (1844-1916) que il·lustra el post d’avui es titula Arcàdia, va ser pintat pels volts de l’any 1883 i es conserva al Metropolitan Museum de New York.

2 comentaris:

  1. Perdona, Mariàngela, però se m'ha dibuixat un somriure a la cara llegint la llista, de la qual només en coneixia Lo Gaiter del Llobregat.

    Com que no és el meu camp, no diré res de la citació de Nicolau d’Olwer, però com a observador em fa l'efecte que les arcàdies no fan cap bé ni estantisses ni airejades.

    Bones festes i bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc perfectament, Enric. No et pensis, encara hi ha qui se'n posa de pseudònims arcàdics. Tinc uns amics que es disputen el riu Manol. No sé si un vol ser-ne el flabioler i l'altre el graller. A veure si llegeixen aquest comentari i ens ho expliquen bé.

      Estic d'acord amb tu sobre això de les arcàdies...

      Bones festes i bon any també per a tu.

      Elimina