diumenge, 18 de novembre de 2012

De passions i altres foteses

N’hi ha que viuen passions turques; n’hi ha que són avars del seu temps i s’allunyen de les passions, turques o romanes, tant li fa; n’hi ha que viuen passions efímeres; n’hi ha que cerquen amor en la passió; n’hi ha que tanquen els ulls per reviure passions nostàlgiques; n’hi ha que obren el cor per trobar-hi passions noves. Sigui com sigui, lector d’aquest post, accepta durant una estona la invitació d’aquesta cançó i tanca els ulls. Tanca els ulls, mira la lluna com cau, o es bressola; tanca els ulls, mira el sol com s’esmuny, o remunta; tanca els ulls, mira com un rostre s’esvaeix, i un altre es dibuixa; tanca els ulls, mira com l’hora s’emporta el desig, o el retorna; què faràs del teu dia i què quedarà d’aquests amors que ja no vius? Obre els ulls. I viu. This is divine. No l’esperis assegut la vida, com les dones, infinites, del quadre de Paul Delvaux que il·lustra el post d’avui.

4 comentaris:

  1. La veu setinada de la Stacey i aquest saxofon avellutat amb els ulls tancats...
    Quin gran plaer llegir-te un matí de diumenge!

    Com contestar a aquesta meravella?
    Potser... a veure... si!

    Del àlbum "Passion fruit":

    http://www.youtube.com/watch?v=r2FwW9byEFc

    Procuro tenir oberts els ulls i les oïdes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me la vas fer conèixer tu, Ignasi, Stacey Kent! Sunday Morning, molt interessant. Gràcies.

      Elimina
  2. Viure, sí, encara que a vegades faci mal. La por no porta enlloc.

    ResponElimina