dijous, 17 de gener de 2013

TGV

N’era contrària i, de fet, encara hi estic prou en contra del TGV, sobretot perquè em sembla que hauria estat força més útil arreglar la línia de Girona (o Figueres, no voldria pas que us enfadéssiu amics figuerencs) a Barcelona, per exemple augmentant, i molt, la freqüència i la rapidesa de trens MD. Però, amics meus, dimarts es va produir el miracle. A les 12.50 sortia de Barcelona i a les 13.38 ja feia classe a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Inimaginable fa quinze dies, però cert. Amb tot, avui tornaré a pujar a un MD per arribar a Barcelona, i llegiré tranquil·lament el diari, perquè vegades la vida també va bé de prendre-la a glopets.
Vaig fer la fotografia a l’estació del TGV de Girona un dia d’aquesta setmana que tenia pressa per arribar a una reunió a Barcelona.

6 comentaris:

  1. Amb aquestes velocitats i presses, el remake de Brief encounter deuria dir-se: Very, very brief encounter. Millor els MD, segur. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tens temps ni de llegir el diari sencer al TGV, imagina't!

      Elimina
  2. Prendre la vida a glopets és el que ens manca moltes vegades. I quan podem, constatem que és un plaer veritable.

    ResponElimina
  3. Poder triar sembla que és el millor, oi?
    Avui TGV, demà MD... segons.
    Una abraçada

    ResponElimina