dijous, 23 d’abril de 2009

Maria Àngels Anglada

“Res del món no és estrany a la poesia; dic del món i no només de la persona humana, encara que l'aprofundiment humà sempre és un dels camins més importants de la lírica. La poesia canta, celebra, és la veu de la vida, gratuïta com ella mateixa però com ella necessària, lligada en el seu naixement a la veu de les fonts, d’on sorgeixen les gregues muses. Però és també exploració de la nit de dolor que sovint angoixa els homes; o veu del plaer del seu cos, o elegia d'una enyorança, o clam d'admiració pautat davant tot allò que els sentits ens aboquen perquè ho garbellem amb la claror d'una llengua vella i nova.”

Aquestes paraules van ser dites per l’escriptora Maria Àngels Anglada en el discurs que va pronunciar a la Festa de la poesia de Figueres, el dia 21 de març de 1987. 

El dia de Sant Jordi de 1999, Maria Àngels Anglada va morir a la seva casa de Figueres, als 69 anys. Avui fa 10 anys.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada