Avui fa 26 anys que va morir Mercè Rodoreda a la Clínica Muñoz de Girona i va ser enterrada a Romanyà de la Selva, al petit cementiri "prop del cel i mirant al mar". No sé si la tramuntana haurà malmenat les flors, no he pujat a Romanyà.
De la Barcelona dels primers anys de Rodoreda em quedo amb la seva voluntat d'escriure i el jardí del casal familiar amb el monument a Verdaguer; del París del primer exili em quedo amb els jardins de Luxembourg i les estàtues de les reines de França, amb els dits trencats; de la Ginebra de la plenitud literària em quedo amb La perle du Lac i els vaporets blancs amb la xemeneia negra i groga i els ulls de la dama del Léman; del Romanyà de la Selva del final de la seva vida em quedo amb el "recer celest", El Senyal Vell, i aquell text de Quanta, quanta guerra, "Tu ¿què hi tens, a dintre? Jardí o infern? Una mica de tot. Segons d'on bufa el vent."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada