La van predir els poetes llatins per a la seva obra. Horaci, més prudent, utilitzà la lítote i Ovidi, desinhibit (no li havia arribat encara la ira del cèsar), ho declarà obertament.
Horaci, Odes, III, 30, 6-7
Non omnis moriar, multaque pars mei
vitabit Libitinam.
No moriré tot jo i molta part de mi evitarà Libitina (la deessa dels funerals).
Ovidi, Amors, I, 15, 41-42
ergo etiam cum me supremus adederit ignis,
vivam, parsque mei multa superstes erit.
Així també, quan el darrer foc m’haurà devorat, viuré i molta part de mi perdurarà.
Viure, o no morir, perdurar, a través de la literatura.
Entrades
Em pregunto quants poetes oblidats hauran proclamat també la seva pròpia immortalitat.
ResponElimina