aha! vistes increïbles des d'un poble increïble! Que si no m'equivoco és una fotografia enmarcada des de la zona del turó est del poble, per allà la vora de l'Hotel Hipòcrates... Mai millor dit, la Marina a l'octubre i Sant Feliu de Guíxols junts en aquest post, extraordinària combinació! i no ho dic perquè em digui Marina i visqui a Sant Feliu!
P.S.: Tant de dia com de nit, Sant Feliu és del tot eixerit.
Ahhh, el Mediterrani... tan lluny en l'espai i tan a prop en la memòria.
ResponEliminaAhhh, New York, als USA, tan a la vora i tan lluny! Nemo contentus est sua sorte, ja ho digué Horaci. Petons mediterranis, David.
ResponEliminaQuantes vegades he passat per les Planetes, dirigint-nos a la cala Joana o a les Penyes, amb la barqueta... El paisatge de casa meu.
ResponEliminaaha! vistes increïbles des d'un poble increïble! Que si no m'equivoco és una fotografia enmarcada des de la zona del turó est del poble, per allà la vora de l'Hotel Hipòcrates...
ResponEliminaMai millor dit, la Marina a l'octubre i Sant Feliu de Guíxols junts en aquest post, extraordinària combinació! i no ho dic perquè em digui Marina i visqui a Sant Feliu!
P.S.: Tant de dia com de nit, Sant Feliu és del tot eixerit.