dissabte, 21 de novembre del 2009

Àngela Vives

Avui, Àngela Vives, la meva mare, compleix noranta anys. Els viu amb lucidesa. Els vivim, tots, amb una gran joia. I ens sentim privilegiats de poder gaudir de les seves converses agudes, dels seus consells encertats. Com sempre. I que per molts anys més!


L’any 2005, el seu nét i jo vam reunir en una edició privada totes les poesies que la meva mare ha anat escrivint al llarg de la seva vida i que anava desant en un calaix. Per això vam donar al recull el títol Al calaix. La primera poesia conservada data de 1937. A aquest text es refereix en el poema que es va dedicar com a regal d’aniversari el dia que va complir vuitanta anys.


XLII

Aquella pequeña Ángela,

que nació hace ochenta años,

no ha perdido la ilusión

ni de amar ni ser amada.

Y recuerda con cariño

que ya de muy jovencita

dejó escrito en un papel:

“la única, la verdadera felicidad

es ser amado y amar”.

Y sigue a los ochenta

siendo aprendiz de poeta,

pero ella escribe y escribe...

y lo guarda en la carpeta.

Es para ella un tesoro,

como dice un poema,

“más preciado que el oro”.

Y canta y ríe y llora,

según la vida le lleva.

Y vive y ama la vida,

con todo lo que conlleva.


El dia del meu cinquè aniversari em va escriure un poema que sempre m’acompanya. Sobretot amb les dues estrofes finals hi he mantingut diverses emocions, relacions i controvèrsies amb el pas dels anys, segons si era nena, adolescent, jove...


N’ets blanca, rossa i rosada,

com jo havia somniat,

per tots ets molt estimada,

si... sembles un granet de blat.


Quan a dormir venim

el teu pare i jo

a les galtones et fem un petó

i al Jesuset demanem tots dos

força somnis dolços

per tu, mon tresor,

de follets i fades

i àngels barrejats,

i que els teus ullets

en aquesta vida

te’ls obri, filleta nostra,

força... força... força tard.


Les fotografies que acompanyen aquest post mostren el llibre de poemes de la meva mare i tres delicioses nines de roba de les que ens va fer, amb els seus enagos, les seves sabatetes, puntes i llaçades a l’esquena...


Feliciteu-la i feliciteu-nos, que avui compleix 90 anys!


5 comentaris:

  1. Per molts anys a tota la família!! Conserveu sempre els bons moments tots junts, són el millor record en una vida. Molts petons!!

    ResponElimina
  2. Us voldria felicitar amb una abraçada ben forta i amb el desig que continuem, tots plegats, estimant la vida, la nostra i la dels altres.

    Moltes felicitats!!

    ResponElimina
  3. Sé que arribo un dia tard, però per molts anys a la poetessa que no deixa els versos enrere i a la família que de ben segur la inspira. Que tingueu molts més anys joiosos, plens d'amor, d'abraçades i paraules... moltes paraules.

    Per molts anys!!

    ResponElimina
  4. Bé, jo gairebé arribo un any tard! O uns dies massa aviat, depèn de com es miri. Quant d'amor i quanta tendressa desprenen els poemes!

    Moltes felicitats!

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats, encara que em sembla que jo arribo tardíssim.

    ResponElimina