Diu Horaci, a la seva art poètica, que no s’ha de començar la descripció de la guerra de Troia a partir de l’ou bessó. Fa referència a la concepció d’Hèlena, filla de Leda fecundada per Júpiter metamorfosat en cigne. Així és que no començaré pas explicant la gènesi de la casa, entre d’altres motius perquè no en tinc tota la documentació a mà.
Però tinc un dilema, he de començar explicant l’origen de la casa, i remuntar-me ara ja a l’any 1972, o he d’anar-hi arribant -als orígens, vull dir- a partir de la compra de l’any 1984? Dos camins per arribar allà mateix. Ja ho diuen, tots els camins porten a Roma.. nyà.
Vam comprar la casa a Carme Manrubia, la seva propietària. La coneixíem de feia temps Carme Manrubia, des que havia arribat a viure a Romanyà. Baixava a comprar a Llagostera i la sastreria Vilallonga era un dels llocs que freqüentava, juntament amb Mercè Rodoreda, és clar.
Entrades
Béeeeee! Veig que, malgrat el dilema per quin pot ser el millor començament, hi ha moooolta roba per planxar.
ResponEliminaDe ben segur que El Senyal Vell té un munt de records que t'ajudaran a resoldre el dilema. Em pregunto si les seves parets deuen saber més secrets de Mirall Trencat dels que ens narren les seves pàgines, si Rodoreda i Manrubia tot contemplant el seu jardí parlaven de la Teresa i les seves flors...
ResponEliminaEstaré ben atenta als propers posts, m'encantarà saber una mica més sobre aquest santuari de la inspiració...