Ho sabies, que els ulls bells s’esvaeixen
s’entelen, es refusen, altra cosa esdevenen,
que els teus jardins estimats es degraden
entre minúscules ortigues, gratacels,
ho sabies fa prou temps, que fidel
resta només un full blanc a esperar-te,
i que aquests quatre solcs a construir et desafien
ciutats més fondes, més esplèndides que Troia.
Maria Luisa Spaziani (1924) traduïda per Maria Àngels Anglada (1930-1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada