dissabte, 20 de febrer de 2010

Besos de flors


Clementina Arderiu (Barcelona 1889-1976)


Si una dolça feblesa m’escau,

jo diré com em plauen les roses;

si una dolça feblesa m’escau,

jo ho diria si goses no goses.

Com l’infant que ja sap que és petit

i se’n val amb ingènua malícia;

que ara em sento el voler arraulit,

pres tot ell d’un desig de carícia.

I seré una doneta només,

tota plena de planys i de noses,

i quan vingui l’amat amb son bes

li diré com em plauen les roses.



Mercè Devesa (Olot 1909-Barcelona 1988)


Jo besaré el clavell, cada besada

em deixará la boca perfumada...

vos hi trobareu en el somrís,

del llavi meu, una gentil ofrena

un clavell palpitant, amb una mena

d’embriagador encís.


La fotografia curulla de roses que il·lustra aquests poemes la vaig fer a Ginebra l’estiu de 2007, al roserar del Parc La Grange, amb el llac Léman al fons.

3 comentaris:

  1. ens agraden els jardins com aquest, ple de roses, perquè ens identifiquem amb el símbol de la rosa com a imatge del nostre centre vital, que és de naturalesa espiritual.

    ResponElimina
  2. Entro al blog, i em quedo admirant el jardí de la preciosa fotografia... Llegeixo els dos poemes, i penso : “Perquè després diguin que una imatge val més que mil paraules!"

    ResponElimina
  3. Ah, els jardins de les paraules i els jardins de la memòria, ara que arribarà la primavera! N'omplirem el bloc.
    Gràcies pels vostres comentaris.
    Petons

    ResponElimina