dimecres, 24 de febrer del 2010

Viure i escriure

Sembla que l’afirmació del poeta anglès Rupert Brooke (1887-1915): “Només tres coses hi ha al món: una és llegir poesia, una altra és escriure poesia, i la millor de totes és viure poesia” agradava molt a Carles Riba. I sembla que Agustí Bartra començava els seus recitals de poesia amb aquestes mateixes paraules de Brooke. Per a Riba i per a Bartra expressaven, diuen, “una voluntat de puresa poètica”.


Una frase semblant -no sé de qui- havia sentit jo sobre la novel·la: el gènere humà es divideix en tres grups, aquells que llegeixen novel·les, aquells que les escriuen i aquells que les viuen. La fotografia que acompanya aquest post és de l’escultura que reprodueix l’escriptora George Sand (1804-1876), als jardins del Luxembourg a París. La vaig fer a l'inici de la primavera de 2008, mentre em dedicava a fotografiar les reines de França que tant obsessionaren a Mercè Rodoreda, quan vivia allà al costat, a la rue du Cherche Midi. Em plau de recordar George Sand en aquest segon centenari del naixement de Chopin, amb qui va viure una vida de novel·la, ella que també escrivia i llegia novel·les. Com la Rodoreda.


2 comentaris:

  1. Mariangela, no havia entrat mai al teu blog,de fet ni sabia que el tinguessis. Magnífic! Serà un dels meus blogs de "capçalera".
    No sé si tu saps quelcom del meu: http;//laparaulaescrita.blogspot.com. Et convido a fer-hi, si et ve de gust, un tomb.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anna, per les teves paraules, aquí i al twitter, que les vaig veure ahir!
    Lluís, visitaré el teu blog, segur que m'agradarà. Tenim molts interessos comuns!
    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina