dissabte, 6 de febrer de 2010

Llagostera

M’agrada arribar-hi cap al tard per la carretera que ve de Cassà, quan el sol declina. T’hi vas acostant i el poble es retalla davant del decorat de muntanyes blaves de l’Ardenya. Més t’hi acostes, més alterosa esdevé l’església, encimbellada dalt del turó, sobretot quan el sol capvespral n’il·lumina la façana. S’hi posa bé la dama església i li agrada que el sol de la tarda la besi de ple. Ella sosté, sense treva ni descans, el mirinyac de l’absis. És la Ben Plantada que han celebrat poetes i pintors, és la dama església. Al seu redós, com aquella “jocada de colomes” de Rafael Mas, s’hi agombola tot un poble que Josep Pla considerava “d’aspecte benestant i feliç”, amb aquella llum que va robar “el cor i els colors” de l’Enric Marquès.


Hi tinc les arrels, ben enfonsades, a Llagostera.


La fotografia que il·lustra aquest text prové del portal web de l’Ajuntament de Llagostera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada