diumenge, 6 de febrer de 2011

Creixeu com els arbres, amors

A la Bucòlica desena, Virgili fa dir a Gal·lus, el pastor-poeta protagonista: “a les forests, enmig dels covals de les feres, m’estimo més patir i gravar els meus Amors en els arbres tendres; creixeran els arbres: creixereu amb ells, oh els meus Amors!”
Uns anys més tard, a les Heroides, Ovidi fa dir a la nimfa Enone, abandonada per Paris: “Els faigs serven el meu nom que tu vas gravar-hi, i sóc llegida Enone, escrit amb el teu falçó, i tant com les soques, creix el meu nom.”
Al segle XV, el poeta Jeroni Pau recreava el tòpic d’aquesta manera: “Ací un vern enorme tenia esteses les seves branques immenses, allà em va agradar de gravar, oh cruel! el teu nom. Com aquest arbre creixi, així creixeu vosaltres, amors.” 
No sé si algun dels lectors d’aquest bloc ha gravat mai en l’escorça d’un arbre el nom de la persona estimada. Jo ho vaig fer, d’adolescent, en un dels pollancres d’una arbreda camí de Sant Llorenç, a Llagostera. Fa anys que van tallar l’arbreda.
Les traduccions de Virgili i d’Ovidi provenen de les edicions de la Fundació Bernat Metge, la de Jeroni Pau prové de la meva edició de Curial, de l’any 1986. Vaig fotografiar aquest arbre d’espaiós brancam de Central Park l’agost de l’any 2009.

5 comentaris:

  1. Como para muchos árboles su destino es ser centenarios las palabras grabadas en la corteza pueden superar la vida de muchas generaciones, aparecer ese nombre como un misterio cuyo secreto sólo lo sabe el tronco que jamás hablará.
    Saludos.

    ResponElimina
  2. Sí, tenim la idea que els arbres viuen més temps que nosaltres i que els noms dels nostres amors gravats a la soca perduren més enllà del nostre alè.

    ResponElimina
  3. Vet aquí el comentari que m'ha fet arribar Raffaele Pinto, que afegeix un exemple de recreació i amplificació del tòpic: "Estos fragmentos me han recordado una octava de Ariosto (Orlando Furioso, 19, 36: Angelica que celebra en los árboles y las piedras sus amores por Medoro), que me he divertido a traducir:

    Fra piacer tanti, ovunque un arbor dritto
    vedesse ombrare o fonte o rivo puro,
    v'avea spillo o coltel subito fitto;
    così, se v'era alcun sasso men duro:
    ed era fuori in mille luoghi scritto,
    e così in casa in altritanti il muro,
    Angelica e Medoro, in vari modi
    legati insieme di diversi nodi.

    (Entre tanto placer, donde árbol alto
    viera dar sombra a un río o a una fuente
    clavaba allí cuchillo o un alfiler,
    y hacía lo mismo en piedra menos dura:
    así que escrito estaba en mil lugares,
    y dentro de su casa por los muros,
    que Angelica y Medoro en mil maneras
    ataba Amor en diferentes nudos).

    ResponElimina
  4. Preciós el recorregut que fas pels diversos poetes que canten l'amor escrit als arbres i, molt bonic també el poema d'Ariosto que t'han enviat i ens transcrius.
    Està vist que escriure els noms de l'estimats en l'escorça dels arbres és literalment un clàssic.
    Gràcies Mariàngela!

    ResponElimina
  5. Cierto, José Julio, hay que saber escoger el árbol!
    Horaci deia que som amos breus dels arbres, Teresa. No sempre, però.
    Què no van inventar els clàssics, Glòria!
    Abraçada cordial!

    ResponElimina