dijous, 3 de febrer de 2011

Les camèlies de Rodoreda

Li agradaven de feia temps les camèlies a Mercè Rodoreda. Les va fer fins i tot protagonistes del títol d’una de les seves novel·les El carrer de les Camèlies, que havia escrit a Ginebra des d’octubre de 1963 fins a desembre de 1965. Hi llegim: “Li va dir que havia trobat una nena. I ella li va preguntar: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s’ho volgués creure i li ho va haver de tornar a dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d’unes camèlies havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília.”

Les va fer viure a Romanyà, quan va escriure a Quanta, quanta guerra: “Tot es perdrà si no tornes… encara està tot igual. Torna… Igual, el racó amb la teulada de canyes que abriga les camèlies de les gelades de l’hivern; igual el gran dipòsit ple d’aigua per regar, amb flors d’aigua a dintre que es gronxen.”

Les camèlies de la fotografia, si fa no fa “al peu d’un reixat” i al costat d’un estany “amb flors d’aigua a dintre”, són les del jardí Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, d’esponerosa florida el dia 25 de gener, quan les vaig fixar per il·lustrar aquest post.

3 comentaris:

  1. Les flors tenen la seva personalitat, real o inventada. "Viatges i flors" és una mostra de les "altres" flors de Rodoreda. Quina dona!

    ResponElimina
  2. Em sembla que el "Carrer de les Camèlies" és el llibre que em va impactar més de la Rodereda...

    ResponElimina
  3. El paisatge canvia, després de contemplar-lo a través de la mirada de Rodoreda. I les flors també.

    Gràcies pels vostres comentaris, Teresa i Aster. Una abraçada!

    ResponElimina