divendres, 13 de gener de 2012

Joc de daus

Diu que en una carta de 1944 que va escriure a Max Born, Einstein li deia: “Vostè creu en un Déu que juga als daus i jo en una llei i un ordre complets en un món que existeix objectivament.” Quan ho vaig llegir l’altre dia en un diari, vaig pensar en el poema “Un coup de dés jamais n’abolira le hasard” que el poeta francès Stéphane Mallarmé havia escrit l’any 1897, un any abans de la seva mort. El poema acaba amb aquests mots que va traduir al català Joan Anton Oriol i Dauder: 
vetllant
dubtant
rodant
brillant i meditant
abans d’aturar-se
en algun punt darrer que el consagra
Tot Pensament emet un Cop de Daus
Il·lustra aquest post atzarós un retrat de Mallarmé pintat per Édouard Manet l’any 1876. 

7 comentaris:

  1. Vet aquí una qüestió metafísica de les més polèmiques de tots els temps! I pel que em sembla hi ha 'raó' en ambdues visions: ordre i atzar potser són les dues cares de la mateixa moneda...

    ResponElimina
  2. Enllaçant amb la cua del post...
    Al 1876, una deixebla de Manet, Eva Gonzales, pinta aquest meravellós "Despertar al matí":

    http://igualdadmisecam.blogspot.com/2011/04/mujeres-en-la-historia-19-de-abril.html

    Un altre cop de daus!

    ResponElimina
  3. Estic completament d'acord amb el que diu Teresa, ordre i atzar, caos i control no estan tan lluny malgrat semblar conceptes contraris.
    Preciós el poema de Mallarmé i també el quadre de Manet.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La xarxa és un pou de sorpreses. Sense haver fet cap canvi, ara veig que es poden respondre individualment cadascun dels comentaris. Podem encadenar comentaris amb ordre, o a l'atzar, vés a saber! Petó, Glòria

      Elimina
  4. El meu amic Ramon Carbó-Dorca, químic, m'ha deixat aquest comentari sobre el post d'avui al facebook: "El problema entre en Born i l'Einstein venia del fet que la interpretació de Born era estadística quan es referia a la funció densitat associada a un sitema submicroscòpic i l'altre no s'ho creia. Dissortadament no hi havia cap pensament metafísic implicat. La mecànica quàntica és així, probablement degut al fet que els objectes amb els quals tracta són increiblement petits. L'experiència demostra que Born estava més encertat. D’altra banda l'explicació original de Born, si la llegiu, no és del tot correcte. Això demostra que la correcció del pensament no sempre és completament encertada i tot gegant sol tenir almenys un dit de fang o els herois un taló d'Aquil·les i ara per ara molts tenen talons sense fons... "
    Si ho diu ell, no li discutirem, oi? però tanmateix...

    ResponElimina