dilluns, 23 de gener de 2012

L’ocasió és calba

Si no aprofites l’ocasió, te’n penediràs. Vet aquí l’argument d’un epigrama del poeta llatí Ausoni, del segle IV de la nostra era, dedicat justament a una escultura de les dees Ocasió i Penitència, obra de Fidias, que va reproduir fil per randa, en un fresc del Palau Ducal de Màntua, algú del cercle del pintor renaixentista Andrea Mantegna, pels volts del 1500, i que il·lustra el post d’avui. El poema és un diàleg entre la dea i el poeta.

La dea Ocasió té cabells al front i té el cap calb, perquè l’ocasió cal agafar-la pels cabells, quan comença a passar, quasi abans que arribi i sense saber que és ella, perquè els cabells li tapen el rostre. Si esperem massa, ja no la podrem haver, no té cabells per atrapar, al darrere. A més, té ales als peus i es recalca en una roda, perquè no pot estar en un lloc fix. I l’acompanya la dea del penediment, Penitència. Quan el poeta pregunta a Ocasió per quin motiu Penitència va sempre amb ella, la dea li respon: “Quan me’n vaig volant, ella es queda; s’hi arrapen aquells que jo he deixat enrere. Tu també, mentre em fas preguntes, mentre t’entretens, diràs que m’he escapat de les teves mans”.

M’ha passat de llarg l’ocasió de mirar la posta de sol, mentre escrivia aquest post. Qui sap quina ocasió us ha passat de llarg, amics, mentre el llegíeu!

5 comentaris:

  1. No sé quina ocasió se m'ha escapat, però creu-me que els moments que he dedicat al teu post els dono per molt profitosos.

    ResponElimina
  2. Molt al contrari, com diu Camil·la, crec que hem aprofitat l'ocasió, tot i que la pinten calba.

    ResponElimina
  3. Experimentem recances, sí, quan tenim la sensació que se'ns ha escapat alguna cosa!

    ResponElimina
  4. No sabia que la dita venia de l'escultura. Sempre s'aprén al teu blog, Mariàngela.
    Jo sempre penso que cada dia fem un munt de renúncies, normalment petites. Potser fan un concert però a la mateixa has quedat amb algú o ja no fan la pel·lícula que volies veure al cinema...mecatxis! Les ocasions s'escapen i fem penitència per tot els que ens perdem.
    Petó.

    ResponElimina
  5. L'ocasió de llegir els vostres comentaris, amics, no me la deixo escapar per res del món!

    A vegades passen dies fins que sabem que se'ns ha escapat alguna cosa, oi Teresa?

    De fet la dita ve de la mitologia, materialitzada en art, Glòria. Tota tria suposa una renúncia, ben d'acord. Però és un acte voluntari. A vegades, però, veiem massa tard que ha passat la dea Ocasió. Abraçada.

    ResponElimina